MACCHU PICCHU!!!

Excel·lent, maravellós, preciós, extraordinari, genial,... buf se'm fa impossible descriure el que sentiem un cop vam veure el macchu picchu des de l'aire, va ser increible! Ara, ens ho vam haver de currar moltíssim.

El divendres vam agafar un bus des de Cusco, direcció Aguas Calientes (un carretera... camí, més aviat, amb uns precipicis impressionants, encara no sé com ens vam fiar del conductor). Ell ens va deixar a l'hidroelèctrica i allà vam agafar el tren fins al poblet. Aguas Calientes era un poble molt maco, situat dins una vall immensa, però molt i molt turísitc. És on vam dormir.

Ahir, a les 3 de la matinada ens llevavem, per començar a les 3:30 a caminar pel camí inca cap a Macchu Picchu. El que no sabiem és que el camí inca era un seguit d'escales infinites molt grans, que a cada pas pujavem d'altura i per tant, al cap d'unes quants escales i amb el cap mig marejat vam decidir agafar la pista on pujarien els busos més tard, era més llarg però amb menys pendent. Estavem soles, només ens seguia la lluna, que com que era plena ens estalviava utilitzar les llanternes. Ah!, i un gos.

Vam arribar a l'entrada del Macchu Picchu pels voltants de 2/4 de 6 del mati, els primers busos que hi arribavem sortien a les 5 del mati i pels pèls vam arribar abans que ells. Ja hi havia un piló de gent fent cua, assedagats i cansats de la caminada. Però voliem ser de les primeres, i és que si vols pujar al wainapicchu, des d'on es veu en vista aèria el Macchu Picchu has de ser de les 400 primeres persones a arribar-hi i és que amb les 2.000 visites que rep les ruines cada dia, és bastant difícil, però vam ser de les primeres 60 persones a arribar-hi! (53,54,55,56).

Així que ens esperava, molta més pujada d'escales i en vista del que haviem passat no les teniem totes d'arribar a dalt però si!! ho hem aconseguit!! Ara, a la baixada del macchu picchu, vam agafar un bus, teniem poc temps i els peus ja ens deien k no podien més!! jejeje.

I tornar altra vegada cap a Cuzco.

Perspectives: tenim noves notícies, demà anem cap a Lima a acompanyar a l'Aida que aviat ha de tornar cap a Barcelona i després tornem cap aquí per endinsar-nos durant una setmana cap a la selva de manu!! Intentarem agafar un vol per tornar així ens estalviem 22 hores de viatge amunt i viatge avall. I sorpresa, quan vam trobar-nos amb la Magda, la coordinadora del projecte que es fa a la selva de manu, al saber d'on erem ens va dir que per allà hi tenim una banyolina!! Aixi que sense saber-ho hem anat a topar amb la Paula Micaló!! Fa temps que està per allà i encara no sap que hi anem, li farem una sorpresa jejeje.

A la selva hi estarem més o menys una setmana, treballarem 4 hores al dia (plantant arbres, reestucturant les cabanyes,...) i la resta del dia estarem en contacte amb la natura, i segurament podrem fer una ruta de dos dies per allà anant amb barca pel riu i així, sona guai, a veure que tal. Ja tindreu notícies abans no ens hi fiquem!! Fins aviat