Des de l'isla Mujeres (Cancún)
Fent els guiris jejeje
Fent el tequila acompanyats de la Yolanda i en Ferran
Tota la colla, genials els companys de viatge, Merci x tot!!
lunes, 29 de septiembre de 2008
ALGUNES FOTOS....
Fent els guiris jejeje Fent el tequila acompanyats de la Yolanda i en Ferran
Tornada a casa
Bones,
bé, després de mes d'un mes sense donar notícies meves, torno a escriure el blog. Suposo que esperava, inútilment, que no explicant el que havia estat el final del viatge, semblaria que no hagués acabat... quines tontaries oi? Així que avui, qui sap perquè he decidit escriure, pensava: Ja seria hora de deixar de fer volar coloms i toca de peus a terra...
Així que ja he arribat, més ben dit, ja vaig arribar. Us faig una mica de resum (mirant el blog d'en Martí per acabar de fer memòria) de l'última setmana:
El divendres 22 a la tarda va ser un dia una mica merdós, sortint de Puerto Escondido direcció Puebla altra vegada, vam ensopegar un viatge molt llarg, moltes curves, en un autocar on feia molta pudor, molta gent sense tiquet que es va dedicar a ocupar els nostres llocs,... en fi, no massa agradable... I tot per arribar a lloc a les 5 del matí. Tots ben endormiscats, tu diràs, i no se'ns va acudir res més que fer temps a un petit bar que hi havia davant la gasolinera on ens va deixar l'autocar fins a sortir el sol, que llavors ja ens vam atrevir a agafar un taxi que ens portes fins al centre.
Això ja era l'endemà, dia 23 que ens vam dedicar bàsicament a dormir, si si, el taxi ens va portar a un hostal on només posar-hi els peus ens vam ficar dins al llit i a dormir fins al migdia, que vam sortir a fer un tomb per dinar i veure una mica la ciutat, però just després de sopar altre cop directe al llit, aquesta vegada però va costar més dormir, normal després d'un dia tan tranquil.
L'endemà diumenge vam agafar un bus de bon matí fins a la terminal i d'allà cap a Amecameca (un nom de poble ben curiós jejeje) fent una petita parada a Chalco. El poble, bé, petitó amb un mercat enorme ple d'olors curioses... Allà vam anar a un hostal i a fer voltes pel mercat, vam comprar fruita varia (tot i que la compra no va sortir massa bona) per sopar, el famós Tequila Cazadores en una Tequileria jejeje i a dormir d'hora, si més no jo, que de tants viatges em va entrar un mal de cap terrible i ben aviat ja estava dormint.
El dilluns ens vam despertar de bona matí (bé, més tard del previst) i vam anar d'excursió per acostar-nos a dos volcans que estavem prop de la població, ben nevats, l'Iztaccihuatl de 5,230m (més conegut com Itza) i el Popocatépetl de 5,465 (“Popo”), vam intentar acostar-nos-hi però no ens van deixar, el Popo és un volcà que està actiu i no t'hi deixen acostar massa, però vam intentar anar cap a l'Itzà tot i que pel temps que teniem només vam poder fer una excursioneta a peu, però molt agradable.
Llavors vam baixar fins a Amecameca fent dit, sort d'un jove mexicà que ens va portar fins al poble, sinó ja podiem anar esperant els famosos autobusos que baixen dels volcans perquè.... NO N'HI HAVIEN!! però bé, tota una experiència... La qüestió és que vam arribar a temps a l'hostal, vam dinar i cap a DF que falta gent!!! La veritat és que hi anàvem amb una mica de respecte, en Ferran ens havia explicat alguna experiència desagradable però al final haviem decidit anar a treure-hi el cap i així ho vam fer.
Només arribar a l'estació de Mèxic, tot i que ja anàvem alertats que agafessim taxis autoritzats, hi havia ple de cartells que t'advertien i t'indicaven on agafar-los. Un taxi ens va portar fins a un hotel del centre, allà mateix vam sopar (queia un aiguat que deu nidó, tot inundat) i a dormir a les 8 que tot i que tot va anar bé, tampoc voliem arriscar-nos a res... jejeje.
El dimarts al mati ens vam llevar força d'hora i vam agafar un bus turístic que et portava a fer la volta per tot DF, és enorme!! no m'ho pensava pas que ho fós tant, 3 hores de bus!! i sense comptar que anavem baixant i pujant on voliem. Jo que hem pensava que era com Barcelona... jejee que ignorant!. Però va estar bé, són molt patriotics i hi havia ple de banderes a tot arreu, celebravem un aniversari de la independència. Tot i fer de guiris totals, com a cancún, va ser la manera de veure una pinzellada de Mèxic.
A la tarda ens vam aturar a fer una visita al museu d'antorpologia, un museu enorme on hi ha explicades cada cultura dels diferents departaments de Mèxic. Impressionant però alhora molt cansat, t'hi hauries de passar dies per poder-ho veure tot bé, nosaltres amb quatre hores vam anar fent per les sales més importants. I quan ja no podiem més... cap a sopar i a domir, sota una nit il·luminada pels llamps i trons que queien sobre la ciutat de Mèxic, una tempesta... buf, impressionant. Tot i que tot s'ha de dir, ben acollonida jo amb tanta electricitat i les baferades d'aigua de claveguera que pujaven per la pica de l'habitació, quina engúnia!
I bé, després d'aquesta nit, la última nit plena de pensaments i records de tot el viatge, ens vam llevar molt d'hora, a les 6 del matí sonava el despertador, vam fer les motxilles, ens vam dutxar i vam anar cap al taxi (que ja haviem quedat amb ell el dia que vam arribar a la ciutat). I cap a l'aeroport, on a 2/4 d'11 vam agafar l'avió direcció New York, al JFK (4h i 30 min). I després de veure des de lluny els grans edificis tipics de Manhatan, vam agafar un altre avió direcció Barcelona. Vam arribar a lloc el dia 28 d'agost a les 9 del matí.
El viatge va anar bé, sense cap incidència, no ens van perdre les maletes i va ser un vol llarg però tranquil.
I bé, això és tot, ja m'he ficat una mica el dia, tot i que un altre moment, espero que sigui més aviat que aquest, acabaré d'explicar la tornada perquè hi ha hagut novetats: escola nova, equip de bàsquet nou,... jejeje
Fins aviat, bona nit i bons somnis !!
Xènia
bé, després de mes d'un mes sense donar notícies meves, torno a escriure el blog. Suposo que esperava, inútilment, que no explicant el que havia estat el final del viatge, semblaria que no hagués acabat... quines tontaries oi? Així que avui, qui sap perquè he decidit escriure, pensava: Ja seria hora de deixar de fer volar coloms i toca de peus a terra...
Així que ja he arribat, més ben dit, ja vaig arribar. Us faig una mica de resum (mirant el blog d'en Martí per acabar de fer memòria) de l'última setmana:
El divendres 22 a la tarda va ser un dia una mica merdós, sortint de Puerto Escondido direcció Puebla altra vegada, vam ensopegar un viatge molt llarg, moltes curves, en un autocar on feia molta pudor, molta gent sense tiquet que es va dedicar a ocupar els nostres llocs,... en fi, no massa agradable... I tot per arribar a lloc a les 5 del matí. Tots ben endormiscats, tu diràs, i no se'ns va acudir res més que fer temps a un petit bar que hi havia davant la gasolinera on ens va deixar l'autocar fins a sortir el sol, que llavors ja ens vam atrevir a agafar un taxi que ens portes fins al centre.
Això ja era l'endemà, dia 23 que ens vam dedicar bàsicament a dormir, si si, el taxi ens va portar a un hostal on només posar-hi els peus ens vam ficar dins al llit i a dormir fins al migdia, que vam sortir a fer un tomb per dinar i veure una mica la ciutat, però just després de sopar altre cop directe al llit, aquesta vegada però va costar més dormir, normal després d'un dia tan tranquil.
L'endemà diumenge vam agafar un bus de bon matí fins a la terminal i d'allà cap a Amecameca (un nom de poble ben curiós jejeje) fent una petita parada a Chalco. El poble, bé, petitó amb un mercat enorme ple d'olors curioses... Allà vam anar a un hostal i a fer voltes pel mercat, vam comprar fruita varia (tot i que la compra no va sortir massa bona) per sopar, el famós Tequila Cazadores en una Tequileria jejeje i a dormir d'hora, si més no jo, que de tants viatges em va entrar un mal de cap terrible i ben aviat ja estava dormint.
El dilluns ens vam despertar de bona matí (bé, més tard del previst) i vam anar d'excursió per acostar-nos a dos volcans que estavem prop de la població, ben nevats, l'Iztaccihuatl de 5,230m (més conegut com Itza) i el Popocatépetl de 5,465 (“Popo”), vam intentar acostar-nos-hi però no ens van deixar, el Popo és un volcà que està actiu i no t'hi deixen acostar massa, però vam intentar anar cap a l'Itzà tot i que pel temps que teniem només vam poder fer una excursioneta a peu, però molt agradable.
Llavors vam baixar fins a Amecameca fent dit, sort d'un jove mexicà que ens va portar fins al poble, sinó ja podiem anar esperant els famosos autobusos que baixen dels volcans perquè.... NO N'HI HAVIEN!! però bé, tota una experiència... La qüestió és que vam arribar a temps a l'hostal, vam dinar i cap a DF que falta gent!!! La veritat és que hi anàvem amb una mica de respecte, en Ferran ens havia explicat alguna experiència desagradable però al final haviem decidit anar a treure-hi el cap i així ho vam fer.
Només arribar a l'estació de Mèxic, tot i que ja anàvem alertats que agafessim taxis autoritzats, hi havia ple de cartells que t'advertien i t'indicaven on agafar-los. Un taxi ens va portar fins a un hotel del centre, allà mateix vam sopar (queia un aiguat que deu nidó, tot inundat) i a dormir a les 8 que tot i que tot va anar bé, tampoc voliem arriscar-nos a res... jejeje.
El dimarts al mati ens vam llevar força d'hora i vam agafar un bus turístic que et portava a fer la volta per tot DF, és enorme!! no m'ho pensava pas que ho fós tant, 3 hores de bus!! i sense comptar que anavem baixant i pujant on voliem. Jo que hem pensava que era com Barcelona... jejee que ignorant!. Però va estar bé, són molt patriotics i hi havia ple de banderes a tot arreu, celebravem un aniversari de la independència. Tot i fer de guiris totals, com a cancún, va ser la manera de veure una pinzellada de Mèxic.
A la tarda ens vam aturar a fer una visita al museu d'antorpologia, un museu enorme on hi ha explicades cada cultura dels diferents departaments de Mèxic. Impressionant però alhora molt cansat, t'hi hauries de passar dies per poder-ho veure tot bé, nosaltres amb quatre hores vam anar fent per les sales més importants. I quan ja no podiem més... cap a sopar i a domir, sota una nit il·luminada pels llamps i trons que queien sobre la ciutat de Mèxic, una tempesta... buf, impressionant. Tot i que tot s'ha de dir, ben acollonida jo amb tanta electricitat i les baferades d'aigua de claveguera que pujaven per la pica de l'habitació, quina engúnia!
I bé, després d'aquesta nit, la última nit plena de pensaments i records de tot el viatge, ens vam llevar molt d'hora, a les 6 del matí sonava el despertador, vam fer les motxilles, ens vam dutxar i vam anar cap al taxi (que ja haviem quedat amb ell el dia que vam arribar a la ciutat). I cap a l'aeroport, on a 2/4 d'11 vam agafar l'avió direcció New York, al JFK (4h i 30 min). I després de veure des de lluny els grans edificis tipics de Manhatan, vam agafar un altre avió direcció Barcelona. Vam arribar a lloc el dia 28 d'agost a les 9 del matí.
El viatge va anar bé, sense cap incidència, no ens van perdre les maletes i va ser un vol llarg però tranquil.
I bé, això és tot, ja m'he ficat una mica el dia, tot i que un altre moment, espero que sigui més aviat que aquest, acabaré d'explicar la tornada perquè hi ha hagut novetats: escola nova, equip de bàsquet nou,... jejeje
Fins aviat, bona nit i bons somnis !!
Xènia
Suscribirse a:
Entradas (Atom)