LA SELVA

Bufffff... que difícil explicar-vos aquesta última setmana! Les sensacions son dificils d'explicar i cada una de nosaltres ho ha viscut diferent... Així que, us resumeixo el que vam fer i quan arribem les explicacions ja seran més extenses.

El divendres vam marxar amb un "tour" cap a la reserva Atalaya (Chontachaca) on ens vam trobar amb la Paula i en Mario. La reserva és un espai on hi ha com un "alberg" enmig de la selva, al costat del riu, des d'on es fan diferents projectes: replantació d'arbres autòctons; monitoreig de diferents espècies d'aus, plantes o arbres; creació d'un viver i/o hort medicial; manteniment d'algunes parts de l'alberg;...

Feiem el tour juntament amb en John, un home d'uns 50 anys irlandès, que actualment viu a Mallorca i és monitor de navegació, i el nostre guia era en Luís. També hi vam conèixer altres voluntàris com en Garret, la Sara, la Sandra, en Guillermo, en Cesar (aquests tres feien un projecte de viure durant un mes sobre un arbre per controlar les espècies que vivien en aquest tros de selva) , i l'Alberto, el chaman. I en Paulo, el mono.

El dissabte vam marxar cap a Amaru mayu, un altra reserva situada prop del poble d'Atalaya. Allà ens hi vam quedar dos nits i vam anar a fer excursions pel mig de la selva. Va ser una passada, és selva més baixa i vam poder veure "monos aulladores", diferents tipus de serps, lloros, "sapos gigantes", i arbres gegants que ni amb 10 persones podem donar-hi la volta... molt impressionant. També vam anar a la comunitat nativa de Uacaria.

Així que dilluns tornavem cap a la reserva d'Atalaya on hem passat els últims dies del viatge fent voluntariat. L'experiència ha estat inoblidable, per repetir!! Aquí us adelanto algunes fotos...

Caminant per la selva

Jugant amb en Paulo, el mono.

El riu on ens banyàvem (dutxavem) a la reserva Atalaya

Anant cap a Amarumayu (rio madre de dios)

Ja som a les acaballes del viatge, i després de passar un dia per Cuzco, hem arribat a Lima a punt per agafar el nostre vol, el dimarts a les 10 cap a BARCELONA!! A partir de dimecres al matí-migida, ja tornarem a ser a casa! Fins aviat!!

PD: Aida, quedem el mateix dimecres a les 17:00 a l'aquàrium!! Hem trobat la Doris!!!

Marxa l'Aida

El dia 13 d'agost, mentre nosaltres (Anna, Pache i Xènia) agafavem un vol intern de Lima cap a Cuzco, l'Aida tornava cap a terres catalanes...

Fins aviat petita!!

Banyolins a Perú!!!

Aquests últims 10 dies els banyolins i banyolines ens hem fet notar per terres peruanes... Ens hem trobat amb l'Isaac Planas (Cuzco) i la Paula Micaló (Manu).

Amb la Paula i en Mario a Manu


Amb la Paula jugant a la buti com a bones catalanes jejejej.

Amb l'Isaac jugant a un bar de Cuzco

MACCHU PICCHU!!!

Excel·lent, maravellós, preciós, extraordinari, genial,... buf se'm fa impossible descriure el que sentiem un cop vam veure el macchu picchu des de l'aire, va ser increible! Ara, ens ho vam haver de currar moltíssim.

El divendres vam agafar un bus des de Cusco, direcció Aguas Calientes (un carretera... camí, més aviat, amb uns precipicis impressionants, encara no sé com ens vam fiar del conductor). Ell ens va deixar a l'hidroelèctrica i allà vam agafar el tren fins al poblet. Aguas Calientes era un poble molt maco, situat dins una vall immensa, però molt i molt turísitc. És on vam dormir.

Ahir, a les 3 de la matinada ens llevavem, per començar a les 3:30 a caminar pel camí inca cap a Macchu Picchu. El que no sabiem és que el camí inca era un seguit d'escales infinites molt grans, que a cada pas pujavem d'altura i per tant, al cap d'unes quants escales i amb el cap mig marejat vam decidir agafar la pista on pujarien els busos més tard, era més llarg però amb menys pendent. Estavem soles, només ens seguia la lluna, que com que era plena ens estalviava utilitzar les llanternes. Ah!, i un gos.

Vam arribar a l'entrada del Macchu Picchu pels voltants de 2/4 de 6 del mati, els primers busos que hi arribavem sortien a les 5 del mati i pels pèls vam arribar abans que ells. Ja hi havia un piló de gent fent cua, assedagats i cansats de la caminada. Però voliem ser de les primeres, i és que si vols pujar al wainapicchu, des d'on es veu en vista aèria el Macchu Picchu has de ser de les 400 primeres persones a arribar-hi i és que amb les 2.000 visites que rep les ruines cada dia, és bastant difícil, però vam ser de les primeres 60 persones a arribar-hi! (53,54,55,56).

Així que ens esperava, molta més pujada d'escales i en vista del que haviem passat no les teniem totes d'arribar a dalt però si!! ho hem aconseguit!! Ara, a la baixada del macchu picchu, vam agafar un bus, teniem poc temps i els peus ja ens deien k no podien més!! jejeje.

I tornar altra vegada cap a Cuzco.

Perspectives: tenim noves notícies, demà anem cap a Lima a acompanyar a l'Aida que aviat ha de tornar cap a Barcelona i després tornem cap aquí per endinsar-nos durant una setmana cap a la selva de manu!! Intentarem agafar un vol per tornar així ens estalviem 22 hores de viatge amunt i viatge avall. I sorpresa, quan vam trobar-nos amb la Magda, la coordinadora del projecte que es fa a la selva de manu, al saber d'on erem ens va dir que per allà hi tenim una banyolina!! Aixi que sense saber-ho hem anat a topar amb la Paula Micaló!! Fa temps que està per allà i encara no sap que hi anem, li farem una sorpresa jejeje.

A la selva hi estarem més o menys una setmana, treballarem 4 hores al dia (plantant arbres, reestucturant les cabanyes,...) i la resta del dia estarem en contacte amb la natura, i segurament podrem fer una ruta de dos dies per allà anant amb barca pel riu i així, sona guai, a veure que tal. Ja tindreu notícies abans no ens hi fiquem!! Fins aviat

Va... unes miques més!

Puno, amb vistes al llac Titicaca

Uros, illes flotants del llac Titicaca

Vall tradicional de Taquile

Cuzco

L´Aida a Taquile, amb el llac Titicaca al fons

FOTOS!!

Per fi prou temps per penjar-vos algunes fotos del viatge!

Dones de la vall del Colca

Sopant a casa en Sandro i la Karina

Volcà "misti" nevat, vist des d´Arequipa (casa Sandro i Karina)

Les famoses línies de Nazca (perquè us en feu una idea del que son)

Pachacute (barri on treballa la Clara, prop de Lima)

CUZCO

Ja hem arribat a Cuzco!!!

Quan vam marxar de la Vall del Colca, després de passa la nit més freda de totes a Chivay, vam tornar a Arequipa a casa en Sandro i la Karina. Ells ens van aconsellar d-on continuar la nostra ruta i desrpes d-acomiadar-nos vam anar direcció a Puno (al sud de tot de Perú). Allà vam visitar la ciutat i el dia seguent vam agafar un barco que ens va portar a traves del llac Titicaca (el més alt del món, a 3800 mts) a veure les illes flotants anomenades Uros i a Taquile.

I ahir, sortit de Puno ja vam agafar un autobus direcció Cuzco que va tardar unes 7 hores. El canvi de clima i de paisatge ha estat molt gran, aquí fa fresqueta però res comparat amb Arequipa, a més hem deixat la part de desert i hi comenca a haver-hi molta vegetació. és... diferent.

Aquí fem una parada llarga, d´uns 5 o 6 dies, estem instal·lades a un alberg molt centric i tenim intenció d´anar a Macchu Picchu, una mica amb bus, una mica a peu per la ruta inca i a la selva de Manu. Avui ens trobem amb la Magda (un altre contacte que ens pot portar fins la selva o fer-hi una visita o quedar-nos en algun projecte).

Quan ho tinguem clar ja us ho comentarem ejejej.

Continuant la ruta

Bones des de Chivay!!

Després d’uns quanta dies de ruta (Pisco, Ica, Nazca), ahir vam arribar a Arequipa on ens vam trobar amb en Sandro i la seva germana Karina (uns contactes que teniem de la Mar i la Maria).

Allà vam anar a fer un vol per la ciutat, és super gran i molt maca, té una “plaza de armas” molt gran, amb la catedral i moltes voltes. A més a més vam tenir la sort d’arribar-hi just quan començava un concurs de danses tradicionals folklòriques… molt maco tot plegat.

I avui hem aprofitat per fer una mica de “tour turístic” cap el valle del colca, una vall impressionant, on hi ha un petit poblet típic, on tothom va vestit de colors i amb barrets, molt autèntic. A més a més els volcans que encerclen la vall estan nevats (dilluns passat va nevar per aquí) i ja us ho podeu imaginar, unes vistes impressionants i el fred també bastant impressionant!!! Jjjejeje

Avui tenim un sopar típic i anem a veure unes danses tradicionals, a veure què tal i en prinicipi ja tornem cap a Arequipa i seguim la ruta del sud cap a Puno per veure el llac titicaca.

De seguida que poguem penjarem algunes de les fotos que n’hi ha de molt maques…

Fins aviat!!

Anécdota: Des del primer o segon dia d’estar per Lima, ens van començar a sortir unes picades o granets per tot el cos (picaven un piló!!), primer a mi, després la Pache, desprès l’Aida i al final l’Anna també. Ahir vam decidir anar al metge, per saber què era i un cop ens havia mirat a mi i l'Aida ens diu: això és la varicel·la!! Però cap de nosaltres teniem febre i totes ja l’hem passat, així que després ve un altre metge i ens diu : Això son puces!! I bé, arribat a la conclusió, no ens en creiem ni un ni l’altre. La qüesito és que la cosa ja no pica i se’ns van assecant els granets sense tenir ni febre ni res. Totes estem molt bé així que... continuem l'aventura jejejeje.